The Seed

Per continuar en la línia dels curts d'animació.

TECLÒPOLIS

teclòpolis és un curt d'animació que es va poder veure a l'animac. és boníssim. Toy Story no és res al seu costat!!!

The Rooftop Painter

In the last year my practice has grown out of the studio in the form of large-scale rooftop paintings for Google Earth. This project uses materials from the waste stream (discarded house paint) to mark a physical presence in digital space.

El vídeo ho explica tot .

Barcelona Poesia

Deixo aquí l'enllaç de la web de l'Ajuntament de Barcelona on hi és tot sobre el festival de Barcelona Poesia, és pel Maig, falta un pèl, però trobo que és molt interessant que acabi el mateix 17 de Maig, Nit dels Museus.
Podrà ser un cap de setmana (i part de la setmana) molt complert.






http://www.bcn.cat/cultura/barcelonapoesia/2010/index.html

Avui parlant amb un erasmus francès ens ha dit algunes webs de disseny que ell són interessants. Jo les trobo interessants ens alguns aspectes i en altres les trobo molt artificioses. Tot hi així jo les afegeixo perquè sempre és interessant donar un tomb i com a referències sempre està molt bé. Potser el que m'agrada més és en pierre vanni.

http://www.elroy.fr/

http://www.antoineetmanuel.com/

http://www.aplusbstudio.com/

http://pierrevanni.tumblr.com/

Apa això és tot!

Simon Prades

L'havia de posar, perquè és un il·lustrador molt guai. 

I ja està.

I que us el mireu molt aquí.

Historia del videoarte.

Historiadelvideoarte és un blog que fa un recull de material dels principals artistes dedicats al videoart, des dels inicis més primaris amb Georges Melies, fins a directors actuals com David Lynch.
Però possiblement els treballs més interessants els trobarem dins aquell grup d'artistes que es denominaven Fluxus, format per Nam June Paik, John Cage i Yoko Ono entre d'altres.

El problema que té aquest blog és que molts dels enllaços als vídeos ja no existeixen, però sempre està bé tenir-ho com una mena de catàleg, el després poder visualitzar-los a partir d'altres recursos ja és cosa de cadascú.

The Clock

The Clock és una peli que dura 24 hores, de Christian Marclay. Feta a partir de fragments d'altres films amb escenes que marquen el pas del temps, mostrant per exemple un rellotge en funcionament, minut a minut.

The Clock ha estat sincronitzada de manera que quan és projectada sempre indica l'hora actual a Nova York.

Daniel Rodríguez

L'exposició de Daniel Rodríguez a The Private Space By, es presentava amb el següent text:

"Una exposició de pintura en què la identitat individual entre en conflicte amb la col·lectiva a través d'estructures organitzatives creades i imposades per la societat."

Per això vaig pensar que podia interessar-li a en Blai, però gràcies a la meva bona memòria mai vaig arribar a donar-li el paperet amb la info i tot plegat (ho sento, Blai).

Avui per algun motiu que desconec m'ha vingut al cap aquesta exposició i he estat buscant informació, així que us deixo aquí el link a la web de Daniel Rodríguez, on podeu veure les seves obres i llegir les explicacions i aquestes coses.

M'ho he estat mirant una mica així per sobre, i potser tampoc t'hagués interessat tant, Blai, però bé... Mira't-ho tu mateix i en treus les teves conclusions.

Angie Iver

Aquí us deixo el tumblr d'una jove estudiant d'art de Düsseldorf.
Té coses bastant interessants, en general.

http://iphigen.tumblr.com/

James Jean

El seu treball general és normalet, no massa espectacular, però té algun esbós molt molt guapo.

http://www.jamesjean.com/

Telegarden

Un projecte de Ken Goldberg que combina botànica i robòtica, i que a més està on-line des del 2004. Els usuaris es poden registrar i controlar el robot des de casa, plantar les seves pròpies plantes, regar, i aquestes coses... Tot això ho poden veure per internet, gràcies a una càmara que té instal·lada el robot.

Fuck Yeah Illustration.

Trobareu d'això i molt més a Fuck Yeah Illustration!

REVISTA PARKETT

Si voleu saber com està l'art i quins sons alguns dels artístes de moda o els més cotitzats és interessant la revista Parkett. Darrera aquest logo tan lleig, la revista Parkett està realitzada per artístes i per a artístes i vol ser com una biblioteca d'art contemporani que es va renovant. A més amb cada nº ofereixen també sèries exclusives dels artístes que surten a la revista. Els preus d'aquests productes són força assequibles doncs solen rondar entre els 900€ i els 3000€ - ja ho sabeu si us sobre pasta no la dongueu als pobres no s'ho mareixen, doneu-ho als artistes de la revista Parkett o a l'SGAE -. Tot hi així la revista està molt bé per fullejar-la. Molt recomenable.

També poso aquesta pàgina que parla sobre la revista http://bellasartes.uclm.es/parkett/index.html

PD: La foto encara que sembli mentida no és un treball de photoshop de cole, no no és d'un artísta de veritat com Olaf Breuning. És macu eh? Espero que no sus cremin les pupil·les mirant-lo xdd

Banca ètica

Documental sobre les banques ètiques.

SALADESTAR

Avui poso la web de saladestar. Què és saladestar? doncs no ho sé ben bé del cert segons ells Saladestar és una plataforma de desenvolupament de projectes de producció i recerca des de les arts visuals que funciona a partir d'una organització oberta de producció cultural que basa la seva força principal en el treball en xarxa, generant espais i dispositius relacionals amb la pretensió establir experiències de subversió i aprenentatge, entenent el territori de la producció cultural com un àmbit creatiu complex de revisió i transformació social.

En definitiva que gràcies a Saladestar als de la massana d'art per fi podrem exposar alguna coseta (espero). Ja avisaré quan serà la expo i tot però en principi serà a finals de març principis d'abril a la Sala d'Art Jove (crec que és al carrer calàbria on hi ha la seu de joventut).

Eso és todo amigos!

Eudald Alabau

Les de l'Escola d'Art ja el coneixem, però mai és dolent recordar.

Eudald Alabau

Encara que no tingui res a veure amb el tema, aprofito per recomanar-vos el Philosophical Dictionary, que a vegades pot ser un recurs molt útil.

free rice

No té massa a veure amb la resta de coses publicades, però és curiós.

Es tracta de fer les activitats (en anglès) plantejades i per cada solució correcta acumules punts que venen a ser grans d'arròs pels països del tercer món.
No sé si és el 100% fiable ni res, però per provar-ho, no hi perdem re.

http://www.freerice.com/

Genius Loci

Genius Loci és el títol de l'exposició que hi haurà de l'11 de Març al 5 de Juny a la Fundació Joan Miró. 

Els músics considerats artistes conceptuals que hi participen  són:

Za!

The Pinker Tones

Standstill

Mürfila

Mishima

Manos de Topo

Internet2

Illa Carolina

Hidrogenesse

(i sí...) Els Amics de les Arts

Aprofito per enganxar aquí el manifest dels Za!:

Papa duPau y Spazzfrika Ehd firman el siguiente manifiesto:

Dijo una vez Macaco que “para jugar la bola hacen falta dos”. Desde entonces, dicha paradoja ha mantenido en vilo a científicos de todo el planeta.

Hoy, febrero de 2011, Spazzfrica Ehd y Papa duPau, aquellos a los que llaman Za!, nos presentan al fin sus conclusiones sobre la materia: el MEGAFLOW.

El psicólogo Mihalyí Csikszêntmíhalyí (de familia torturada por tener un apellido que no cabe en el formato de DNI ruso) definió el FLOW como un estado en que la persona se encuentra completamente absorta en una actividad para su propio placer y disfrute, durante la cual el tiempo vuela y las acciones y pensamientos se suceden unas a otras sin pausa llevadas al extremo. Pues bien, aquellos a los que llaman Za! se conjuraron para comprobar si existía la posibilidad de que esta fórmula se multiplicase por un millón:

FLOW x 1.000.000 = MEGAFLOW

Para realizar esta ardua tarea, aquellos a los que llaman Za! han participado en simposios internacionales (giras por Inglaterra, Alemania, España y Portugal), realizado ponencias en congresos como Primavera Sound, Sónar, Zappanale o Future London Underground y fichado por la farmacéutica de vinilos alemana Discorporate Records, que a partir de ahora coeditará sus trabajos junto con Acuarela y Gandula. También han aprendido a hablar con la “R” de rapero, que es como la “R” del inglés pero como si hubieras perdido varios dientes.

Durante el viaje, Ehd y duPau se dieron cuenta de que no debían mirar atrás o adelante, ni en el tiempo ni en el espacio, sino que el secreto del MEGAFLOW radicaba en un agujero de gusano cósmico donde lo más probable es que todo encaje, donde Frank Zappa se marca un solo encima de los Animal Collective cantando en modo hooligan, donde la Orchestra Baobab de Senegal toca gamelan tomando prestados los instrumentos de los Boredoms, mientras Super Mario coge una estrella y corre desnudo por el museo del Cairo.

Ah, el Megaflow! Es justo ahí donde se encuentra el Mundo Estrella, un estadio bidimensional formado solamente por seres que disfrutan y bendicen cada día las bondades que nos ofrece PachaMadreTierra. Camaradas, gritad conmigo y simulad un delay a lo King Tubby: WAH! (Wah! wah! wh! w! w etc)

Aquellos a los que llaman Za! decidieron plasmar la fórmula MEGAFLOW en 46 minutos, grabados por Santi “MuerteMuerteMuerte” García y masterizados por Jeff Lipton (Arcade Fire, Battles, Lightning Bolt). Es un tratado incluso más arriesgado que Macumba o Muerte (2º mejor álbum del 2009 y uno de los mejores del siglo XXI según Rockdelux), pero también resulta extrañamente eufórico y luminoso. El pliegue espaciotemporal permite que lo experimental se pueda cantar en el wáter, que el ruido tenga estribillo y que las “músicas del mundo” se toquen con tres distorsiones y la guitarra pasada por dos amplificadores distintos.

Tras la publicación del MEGAFLOW, aquellos a los que llaman Za! tienen previsto compartir sus conclusiones en nuevos simposios mundiales (South by Southwest en Texas, Gwenfestival en Suiza, Hackfest en Berlin), viajar al Nuevo Mundo (gira por Estados Unidos pasando por Nueva York, Boston, Philadelphia, Austin, etc) y asistir a demás citas con flow.

Pero todavía les quedan retos por asumir, como ser invitados a un festival de Fusión (en una central nuclear), compartir escenario con el nuevo grupo de circuit bending de Stravinski y Zack Hill y encontrar una fórmula para poder cargar todos los pedales en la cabina del avión y no tener que facturarlos. Démosles tiempo.

Papa Dupau y Spazzfrika Ehd.

El Mundo Today

Cansats de sentir sempre les mateixes notícies que poblen el món i la societat actuals? Doncs aquí teniu un diari...diferent. Moltmoltmoltmolt diferent.

http://www.elmundotoday.com/

Obsolescencia programada

Dura una hora però aquest documental val molt la pena, així que quan tingueu una estona, mireu-lo!

(Blai, és aquest el que m'has comentat algun cop? És molt fort...)

Multitouch Barcelona

Multitouch Barcelona es dediquen a fer instal·lacions interactives.

Tenen projectes molt diversos.

desREALITAT

http://www.desorg.org/dev/index.php?lang=ca

Estàs cec, tot allò que veus és pura imatge.”(1)

OVNI des_Realitat vol reflexionar sobre els diferents fenòmens de crítica de la realitat, les seves repercussions i els horitzons que il·luminen o recorden.

Experiències i tradicions molt heterogènies qüestionen radicalment no només el concepte de realitat, sinó l’experiència mateixa del real.

Del 23 al 27 de febrer al CCCB; projeccions simultànies al Hall i a l'Auditori

Obey

Entrevista a Obey.

Gregory Crewdson

A alguns ja us he parlat d'aquest fotògraf creador d'atmosferes inquietants que tant m'agrada, però ara aprofitaré per fer constància.

La fotografia de Gregory Crewdson està pensada i escenografiada al mil.límetre, i ho aconsegueix. Com si es tractés d'escenes perdudes d'alguna pel.lícula rara independent o del record d'un somni estrany.

Com que no he pogut trobar cap pàgina web oficial us deixo el link de l'entrada d'un blog que explica el treball d'aquest senyor de manera bastant correcta, acompanyada d'una petita galeria d'imatges. Gaudiu.

http://www.enkil.org/2009/01/13/gregory-crewdson-belleza-imperfecta/

Pikaland: The Illustrated Life

http://pikaland.com/

Aquesta és una web dedicada i per il·lustradors. En tot el seu arxiu s'hi poden trobar treballs i col·leccions senceres d'interessants artistes així com també algun vídeo-art; tot el material està pujat per els mateixos, tot i que la petita "crònica" és d'un caire molt semblant a la de Le Cool Magazine, per el coordinador o el que sigui, que en parla amb un to i d'una manera que t0hi apropa.

ANIMACIÓ EN GENERAL

Laboratorium és la web del meu profe d'animació i moviment, en Pere Ginard. Avui també poso la web de l'animac que és d'aquí molt poquet (em fa ràbia no poder-hi anar però l'any que ve ja el tindré present).

CANADA

CANADA és una productora ubicada a Barcelona i dirigida per tres joves realitzadors (Luis Cerveró, Nicolás Méndez i Lope Serrano) que es dedica principalment a la realització de videoclips i spots publicitaris, però la qüestió és que són del més original-artístic-surrealista(i altres adjectius que ara em fa mandra escriure) que he vist en molt temps.
A dalt teniu un exemple de vidoclip per la cançó LA del grup Mujeres, però de veritat, doneu-li una ullada a la seva web i xafardegeu una mica la feina que fan perquè les seves propostes no tenen cap desperdici.

http://www.lawebdecanada.com/index.php

Daniel Jacoby

Daniel Jacoby és un artísta de Barcelona, dins de la línia cientifico conceptual. N'estic segur que és amic d'en Serafín, en Gabriel Pericas o el duo David Bastué i Marc Vives.

L'interès d'en Daniel Jacoby és per la màxima objectivitat possible. Odia la subjectivitat. Pertint d'aquesta idea el noi es dedica a fer una sèria de petits treballs que rallen a l'obseció. Des de restructurar la simfonia Für Elise de Ludwig van Beethoven o l'inquensable recerca de la Toblerone de 50 gr (fent referència a la precissió suïssa).

Paul Bourke

Paul Bourke és un matemàtic. 

A la seva web hi té un apartat anomenat "Fractals, Chaos" on es poden veure fotografies de fractals trobats amb el Google Earth. En aquest mateix apartat també hi ha tot d'informació sobre fractals, des de les equacions que els formen fins al codi de programació per a programes que treballin 3D. Un d'aquests últims és el que anomena "The Lorenz Attractor" i em sembla bastant interessant.

Conferència de Ron Eglash sobre fractals.

Zansky

Ja que hi estem posats amb el món dels blogs, poso una web d'un il·lustrador que he descobert avui. Es diu Zasnsy (com Bansky però amb Z de zooplàcton). Le d'escobert remenant per la web de belio magazine i m'ha agrada força. Així que estreno el blog i vaig a buscar una manta avans no mori de fred.

http://www.zansky.com.br/

http://www.beliomagazine.com