NOVA the film

Us deixo aquest documental de 75 minuts. Preneu-vos-ho amb la calma, però mireu-lo, que diuen coses molt interessants.

Guim Tió

Podeu inspirar-vos aquí.

Une Femme est une femme

Avui la Raquel de la meva classe ha públicat una obra al diari Ara. Si ús el compreu podreu veure la petita obra a l'apartat de cultura sota un artícle dels Manels. L'obra és titula una "Una dona és una dona".

Festivals de vídeo

Avui a classe de vídeo ens han parlat d'un parell de festivals públics que crec que us poden semblar interessants.

Un és el Festival do Minuto (festival del minut). En la seva pàgina web, que està en portuguès però s'entén força bé, s'expliquen totes les bases. Es tracta d'un portal on pots penjar els teus vídeos sense restriccions de tema o tècnica, l'únic requisit és que no pot durar més d'un minut. El més curiós és que és un festival continu, no hi ha data d'entrega límit, és a dir, vas penjant els vídeos quan vols i aquests passen a ocupar posicions a un rànquing segons els vots i de tant en tant van sortint un número de premiats que es van renovant (o alguna cosa semblant he entès fent una lectura ràpida).

També us deixo el link al festival de Punto y Raya, on les regles per paricipar-hi sí que estan molt més limitades, a més que es tracta de fer vídeos abstractes constituïts només a partir del punt i la línia. Però bé, també és interessant donar-li una ullada i les inscripcions encara estan obertes.

Així que...algú s'anima? ;)

LEO BASSI IMPUTAT PER INJURIAR ELS CATÒLICS

Bé he vist la noticia al diari Ara hi he de dir que em sembla fatal. Resulta que l'han d'enunciat portals d'ultra dreta com Libertad Digital y Hazte Oir (perdona? quina ironia dir-se Libertad Digital). Trobo molt ford que es dediquin anar a encontre gent com Leo Bassi i encanvi legitimin la prostitució i l'abús a menors i en canvi condemnin l'abord (fa just unes setmanes va sortir a la llum el cas del pare Manel) o les crítiques d'un Dadà com Bassi.

Radiohead's newspaper

Com ho llegiu. En motiu de promoció del seu nou disc The King of limbs, Radiohead ha tret a la llum un diari anomenat The Universal Sigh del qual se'n han repartit unes quantes còpies totalment gratis a diverses ciutats. Segons aquesta notícia, avui s'en han repartit per Madrid i Barcelona.
Una manera força original de fer publicitat, no trobeu?

Us deixo un link on us podreu descarregar el diari en format pdf. Conté il.lustracions, poemes i relats dels membres del grup. Molt curiós de veure.

Vivre sa vie

Fragment de la pel.lícula Vivre sa Vie, de Jean-Luc Godard. Escolteu els diàlegs perquè mereixen molt, molt la pena (aquest cop no va en sentit irònic, tranquils)

És interessant, potser ja la coneixeu, però.

http://www.lamonodigital.net/reports.php?issue=29

REGISTRO DE BONDAD

Crec que ja ús havia comentat el típus de performance que realitzava el meu profe Antonio Ortega. He trobat el video del vòmit anomenat Registro de Bondad, dura uns disset minuts (no me l'he mirat senser, sinó que l'he anat saltant pq és una mica lent - camara fixa i gravant tota l'acció sense cap típus d'edició ni res).

A la mateixa pàgina podreu veure altres videos d'altres projectes seus com per exemple el de Populismo y Popularidad on es dedica a buscar fons per fer una reproducció de la Yola Barrocal de Cera. Al video es pot veure un entrevista a la Yola feta pel propi Ortega.

Nu c és un personatge molt curiós que provoca moltes crítiques realment. Més de la mitat de la classe n'estic segur que no el poden veure. Però bé.

Blue Liz as Cleopatra

Després d'aquesta setmana i d'una classe com la d'avui, era inevitable no posar alguna cosa en relació a la mort de la Elisabeth Taylor. 

Andy Warhol va fer diferents retrats de l'actriu, però en la meva opinió, els millors són els de la Liz Cleopatra. 

Andy is in the air we breathe; Liz was in the air he breathed. 

Jerry Saltz 

ART FACTS

Art facts és una web d'art que té un apartat força interessant. Es tracte del top list d'artistes vius o que han mort al llarg del segle XX i/o XXI. El rànking es fa a partir de varems com el nombre d'exposicions, si tenen museu... (tmpoc he esbrinat ben bé quins són aquests varems) tot hi així sembla força fiable.

La trobo interessant a part de lu del rànking que pot ser simplement curiositat també per descobrir nous artístes i tal ja que la majoria estan linkats a imatges i videos (tot i que crec que t'has de registrar per veure'ls).

El top d'artistes els dos primers són Warhol i Picasso (que es veu que es van tornant) i el tercer és Bruce Nauman que és l'artista viu amb més producció.

Nu c és coriós de conèixer.

Pawel Kuczynski

Més, aquí.

La Wikipedal!

Aquest pàgina no ve a cuento però la poso aquí perquè sé que us agradarà ;).

La wikipedal, per poder fer increhibles cocktails de todos gustos i colores. Ale!

Entrevista a SpY

Youkioske

No sé si ho coneixeu però aquesta web és com un youtube de revistes, llibres i còmics. No la coneixia i la veritat és que m'ha sorprès. Ara ja no haureu d'amagar-vos a les peluqueries i a les sales d'espera del dentista per poder llegir l'HOLA amb el YouKioske, podreu assabantar-vos de les novetes del cor sense haver-vos d'amagar les revistes sota el matalàs!

HR Giger

Ja que demà veurem la pel.lícula d'Alien aprofito per presentar-vos al, diguem-li peculiar, artista que va ser l'encarregat de la direcció artística (i per la qual va guanyar un Oscar) i de dissenyar a l'alien en qüestió: HR Giger

La seva obra, la qual podeu veure en part aquí, s'ha convertit en tot un referent en quant a imaginari futurista i cibernètic, especialment en l'àmbit cinematogràfic.

Edward Sharpe and The Magnetic Zeros

A vegades m'emociono amb grups i els seus vídeos...

Edward Sharpe and The Magnetic Zeros són uns americans que adoro inmensament i que encara, per no sé quin motiu, no s'han dignat a fer un concert per casa nostra (almenys, que jo sàpiga).
El seu últim àlbum "Up from Below" (2009) amb temes tan perfectes com "Home" o "40 Day Dream", va anar acompanyat d'un vídeo dividit en dues parts i d'una qualitat narrativa excel·lent.
Part I


Part II


I la part III, que va sortir fa menys d'un mes.



Si voleu, ara us podeu treure el barret.

Waking Life

Un amic me l'acaba de recomanar i la veritat és que fa bona pinta. Tracta sobre la difusa línia que separa els somnis de la realitat.

Per quan un altra sessió de cine?

Barcelona Blues

Em va agradar molt Toquio Blues, però crec que aturgar-li a Haruki Murakami un premi de 80.000€ en temps de crisis i a sobre amb fortes retellades a la cultura del païs potser no és el moment més idoni de fer-ho. Et felicito Mascarell!!!

Si voleu més informació a l'ARA

Lego inspired by movies.

Wendy, darling...

Lego inspired by movies :)

No hace falta decir nada más.
Per quan les crisi existencials/artístiques invadeixin la nostra ànima, aquí estarà ell, el cartell.

Art compromès

El premi TED ha anat pel projecte "INSIDE OUT" de JR.

Crec que és un premi més que merescut. Tot el projecte l'explica en aquest vídeo.

VIDEOCRÀCIA

Videocràcia és un documental sobre les relacions entre la televisió italiana i el govern de Berlusconi. El documental realment sembla un reality show en el sentit que tots els personatge que hi apareixen malgrat semblar impossible són reals, monstres sorgits per les ancies de fama de una part de la societat italiana. Des de les dones que ensenyen els pits per televisió i que el seu somni és casar-se amb un futbolista, el cas de un noi que vol convertir-se en un hibrid entre Riki Martin i Jean-Claude van Damme, un paparazzi que s'ha fet ultrafamós a causa de dedicar-se a vendre fotos molt compromeses als propis implicats o un dels màxims productors de la televisió italiana que porta els himnes típics del faixisme de Moussolini com a politonos.

El documental va ser sensurat a Itàlia pel propi Cavaglieri. Cosa que d'alguna manera ha fet que s'arrodonís el treball fet per l'equip Suec del documental.

El video el van fer emetre ahir per TV3 tot hi així he vist que està penjat al web. Si teniu temps mireu-lo ja que a part de ser interessant és entretingut.

Ja ho sabeu voteu FORZA ITALIA!!!

Marion Bolognesi

Els dimecres que no tens res a fer donen per molt, com és anar saltant d'un link a l'altre i trobar il.lustradores com Marion Bolognesi. Una mica en la línia de Conrad Roset. Estética pura.

en resposta al Kinetic Typography

ja sé que no és el mateix, però m'hi ha fet pensar.

Fight Club Kinetic Typography

M'he aficionat als vídeos que utilitzen la tècnica del Kinetic Typography (lletres en moviment, bàsicament) Trobo que és una eina molt interessant per l'àmbit del disseny gràfic i la publicitat.

Aquest està fet a partir d'una escena de la pel.lícula El Club de la lucha (Fight Club) Molt bo!

PAPER TOYS

Ei és molt addictiu. Si no teniu res millor a fer proveu-ho. Cubotoy

Lost Things

Què bonic és el Stop Motion.


Written & Directed by - Angela Kohler and Ithyle Griffiths

Marc Garcia Martinez

Ei Després de tantes desgràcies en aquest blog poso això!!! Ja no hi pensava sort que en Lluc ho ha recordat.

Dijous 17 de Març a les 20,00 h.

Inauguració:

Una turista, un jugador, algú que passeja i un ser errant:

In the mood for education

Obert al públic fins al 30 de març

Saladestar, amb la col·laboració de Escola Massana, IES Costa i Llobera i els artistes Andrés Bartos, Abel del Castillo, Antonio Gagliano, Ivan Gómez, Laura Gómez, Joan Martí Ortega, Gabriel Pericàs i Vanesa Varela.

In the mood for education transforma la sala d’exposicions en un plató, un escenari pel debat sobre les exposicions possibles que es podrien realitzar a partir de l’experiència del projecte educatiu Una turista, un jugador, algú que passeja i un ser errant en el que Saladestar ha convidat a estudiants dels centres educatius esmentats i artistes d’Art Jove 2010 a treballar a l’entorn del procés de construcció de les identitats, centrat en els rols “artista” i “estudiant”.

Estudiants participants de l’IES Costa i Llobera: Júlia Arandes, Georgina Campanillas, Gerard Cassola, Oriol Castro, Patrícia Céspedes, Elisa Diéguez, Mar Fontich, Xavier Francès, Joan Fullola, Blas Marcos, Pol Mas de Xaxàs, Aleix Montanyés, Inés Puig, Kevin Rigol i Naomí Rios.

Estudiants de l’Escola Massana: Àngel Duran, Rodrigo Espinosa, Sara García, Dorleta Goya, Juanjo López, Blai Marginedas, Iolanda Marrasé, Marisa Morón, Daniel Picazo, Massimiliano Scaglione, Karla Vargas, Raquel Vila i Katharina Winkler.

Sala d’Art Jove, C/ Calàbria 147. Barcelona.

Aftermath

Dan Chung ha fet aquest vídeo tan extremadament trist (però real) per mostrar el món el què queda de la ciuat de Shintona.

Aftermath - The Japanese Tsunami from Dan Chung on Vimeo.

Veure per Creure

Alexandre Cabanel va ser un pintor francès del gènere Pompier i que va arribar a tenir un gran renom a la França del XIX. Amb "El naixement de Venus" va guanyar el primer premi al Saló de París de 1863, en el qual també es va presentar l'Olympia de Manet (En aquest cas al Salon des Refusés) i que no van exposar fins dos anys més tard per tractar-se de una pintura "extramadament eròtica".

Ironies de la vida, a les escoles s'estudia a Manet i a Cabanel (que va arribar a ser professor de l'École des Beaux-Arts) ni tant sols se'l nombra. D'això n'he extret la lliçó de: Millor que no triomfem i morim sense renom, així serem famosos en el futur.

Olot.Doc

Aquí deixo l'enllaç de l'aconteixament, so interesting tot plegat!

http://www.olotdoc.com/

Japó i el terratrèmol.

Ho sento pèro ho havia de ficar. M'ha impactat molt la notícia i (com alternativa a veure sempre les mateixes imatges catastròfiques) m'ha impactat aquesta foto.
Un ós panda s'abraça a la cama d'un policía espantat pel terratrèmol.

Què dura és la vida i quina sort tenim d'estar on estem.

Julene Harrison

Veure per creure.

Amb cúter.

http://madebyjulene.com/

PJ Harvey

D'acord, aquest post no ve gaire a cuentu ( sí, he escrit a cuentu) però no m'importa.

El poso perquè m'estic fent súper fan ( cada dia més) de la PJ Harvey gràcies als 12 vídeos que està treient amb el seu nou àlbum Let England Shake.

De moment, passem tot just pel 4t però us els deixo tots aquí perquè us els mireu i també us pogueu fer súper fans i anar tots al primavera a veure-la.

Qui dirigeix aquests vídeos és el fotògraf Seamus Murphy que podeu visitar aquí.

Omer Fast

Omer Fast és un dels videoartistes més destacats dels darrers anys. En les seves produccions de doble canal o múltiples projeccions documentalitza la ficció quan introdueix la subjectivitat i l’experiència real en escenaris de ficció.
I del 16 de març al 19 de maig s'exposa la seva obra al Caixa Fòrum. Podeu trobar més informació sobre l'artista i l'exposició en concret aquí

El vídeo que he afegit vindria a ser una carta de presentació del artista feta pel Whitney Museum, en el que es va donar a conèixer a la Biennal del 2008.

Rafael G. Bianchi

Aquest dimecres ens bé a fer un exposició Rafael G. Bianchi per parlar-nos de la sèria artística.

Lu curiós d'aquest artísta és que en un dels seus treballs es va fer un analisis d'intel·ligència i una altre de creació artística. Els resultats van ser si més no curiosos. Segons l'estudi és un border-line i un negat per les pràctiques artístiques.

Daniel Firman

Daniel Firman és qui fa aquestes escultures de persones col·locades en posicions estranyes o amb tot d'objectes varis enganxats al cap. 

Sí, és el mateix que el 2008 va exposar aquell elefant del tot realista que s'aguantava per la trompa. 

Suposo que la gràcia és aquesta, que tot sembla molt de veritat i no saps fins a quin punt està utilitzant cadàvers o què.

Bé, podeu dubtar de les realitats que ens presenta en Dani aquí.

The Armory Show

Divendres vam parlar a classe sobre el primer Armory Show que es va fer, i justament resulta que l'edició del 2011 s'ha estat realitzant aquests dies, de fet, s'acaba avui mateix. 

Si poguessim teletransportar-nos, aprofitant la diferència horària entre Torelló i Nova York, potser encara podríem veure alguna cosa... però com que no és així, sempre ens quedarà la seva pàgina web amb el llistat de galeries, o el catàleg per 20$.

Juntament amb el que podríem anomenar l'ARCO americà (i tot el què això comporta), s'ha celebrat l'ARTPROJX, un cicle de projeccions de films fets per artistes.

Irina Werning.

Irina Werning és una fotògrafa amb un projecte molt interessant:

I love old photos. I admit being a nosey photographer. As soon as I step into someone else’s house, I start sniffing for them. Most of us are fascinated by their retro look but to me, it’s imagining how people would feel and look like if they were to reenact them today... A few months ago, I decided to actually do this. So, with my camera, I started inviting people to go back to their future.

Podeu veure la totalitat de la seva proposta aquí

#redada CCCB

Ahir es va fer un "encuentro Redada" al CCCB per parlar sobre els drets digitals i la propietat intel·lectual en les pràctiques culturals realitzades en la xarxa.

Es va passar en streaming però pels que no ho vam poder veure, ho podem mirar aquí.

Us ho recomano molt.

Video streaming by Ustream