Potser n'hi hauria prou en escriure
excel·lent
[amb lletra petita (la més petita, diu aquí), discreta, delicada]
i deixar-ho aquí.
Per no pervertir el què ahir va ser, perquè qualsevol paraula de més podria tacar-ho.
Però no ho faré i us explicaré una mica de què va la cosa.
Ahir a l'Arts Santa Mònica va començar l'ArtsSònica. Cicle de concerts sobre música, ciència i tecnologia. El concert que obria el cicle venia amb el nom de Concert 1: Combinatòria, aleatòria, cronomètrica... i el protagonista n'era Experimental Funktion: Erica Wise (violoncel), Jonathan Brown (viola), Nicolás Ortiz (violí) i Vera Martínez Mehner (violí).
Tot i que ja venia encuriosida de casa, les meves ganes de sentir el què passaria van augmentar només d'entrar a la petita sala, i veure que a sota de les cadires de cada músic hi havia un cronòmetre.
Hi va haver una introducció (un 10), ni breu ni llarga; suficient. Ideal per fer-me baixar del món de la gramàtica alemanya, que tan poc té a veure amb l'atzar, i situar-me com a espectadora d'un concert on s'interpretarien tres obres de John Cage i una de Morton Feldman.
Durant el concert: jocs amb l'imprevisible i amb les matemàtiques. La sensació de que, encara que l'atzar envolta cada composició, tot està cuidat fins al més mínim detall; qualsevol moviment semblava poder trencar-se en un moment.
I els cronòmetres es van posar en marxa a l'última peça, Four, en aquest cas de Cage per a quartet de corda. Les partitures d'aquesta obra són característiques per la tècnica dels time brackets, que consisteix en detallar per a cada nota dos intervals de temps: un per l'inici i l'altre per l'acabament de la nota.
En els moments de silenci, en el que una dubtava de si era el final, o no, regnava un sentiment de suspens. Vaig tenir la impressió, que aquella obra mai podria ser acabada sense deixar en l'espectador la sensació d'una corda a punt de ser tallada. I ho vaig trobar sublim.
Tot i que hi havia càmeres gravant, no he trobat cap vídeo. Quan en trobi un, us l'adjunto aquí.
Veig que molt bé l'arts santa mònica! xdd
ResponderEliminarMolt bé és poc, Blai. I no te'n fotis per anar bé, o demà tindrem problemes.
ResponderEliminarNo m'enfoto només dic que ho expliques afosivament xdd. Sta molt bé el redectat i tot!
ResponderEliminarEm vaig emocionar, Blai :)
ResponderEliminarTinc moltes ganes de demà, eh! Pot ser divertit!