El lloc dels fets - Sala d'Art Jove

La Sala d'Art Jove exposa des del passat 29 de Setembre l'exposició col·lectiva El lloc dels fets. Amb aquest títol l'exposició agrupa a quatre artistes emergents que tenen en comú que el seu treball es desenvolupa en un espai en concret en un lloc dels fets.

Marta Burugorri convida a l'espectador a visitar el seu piset. Amb tocs d'humor absurd Burgorri presenta tres vídeos que tracten de donar un gir a la quotidianitat i fer-la inverosímil.

A partir de la peça 930 Centímetros, on l'artista fa un trasllat d'un pis a un altre, enumerant la mudança de forma alfabètica, obra un camí entre la poesia i l'absurditat. En aquest primer cas presenta la mudança des de un pis al pis de davant, situat a només 930 centímetres a la mateixa escala.

A partir d'aquest primer vídeo el seu treball evoluciona cap als dos següents. 8 playbacks en mi patio de cocinas presenta el possibles veïns d'un bloc de pisos, veïns amb un punt surrealista.

El segon vídeo presenta 13 situacions quotidianes, menjar un plat de macarrons, rentar-se les dents... i com els dóna la volta tal com diu el títol Al revés i a la inversa.

Els seus vídeos recorden força al vídeo Acciones en casa de Bastué i Vives (actualment es pot veure a la capella), per aquest interès per allò quotidià i l'absurd, una mescla que no només ells utilitzen sinó que és una temàtica habitual en molts artistes actuals. 

Sortim cap al jardí. Per Gerard Ortín el jardí és una frontera entre allò públic i allò privat, entre l'interior i l'exterior. El seu projecte vol ser com un documental sense aspiracions d'objectivitat i el seu jardí el barri de la Budellera. El projecte es presenta com a díptic amb dos vídeos, un de diürn i un de nocturn. El contrast entre els dos vídeos és interessant ja que m'entre el nocturn ens presenta una estètica de pel·lícula de terror, amb tocs que recorden al llargmetratge Rec, amb la part diürna on les ombres desapareixen i tot és molt més clar menys obscur. És interessant l'ús que fa l'artista del focus en la part nocturna que recorda els treballs sobre el bosc de Rodney Graham, on també s'endinsava en la foscor del bosc.

Els altres dos treballs ens plantegen històries d'aventures en llocs monumentals; la Plaça Catalunya i el Camp del Barça.

Antoni Hervàs crea un obra crítica cap a la marca comercial Barça. A partir de l'humor crea tota una història creant ponts entre un altre símbols d'una suposada catalanitat com són el club Blau Grana i Montserrat. Alhora també incorpora un tercer element com és la creença, per part del govern nazi, que Montserrat amagava el Sant Grial. Hervàs imagina què passaria si la copa de la Champions aconseguida l'any 1992 per l'equip Culer fos en realitat el Sant Grial. A partir d'aquí proposa una forta crítica cap al món del futbol i l'intent de convertir-lo en un puntual de la cultura. L'obra consta d'un vídeo i de tot un seguit de dibuixos i documentació variada que ajuden a entendre l'obra.

Seguint la línia de narració expositiva tenim el treball de Paco Chanivet. Basant-se en pel·lícules de sèrie B crea una història en un futur apocalíptic, que se situa a la Plaça Catalunya de Barcelona. L'obra igual que l'anterior també consta de certa documentació que ajuden a relacionar els diferents ponts que crea l'obra.

Quatre obres força eclèctiques i interessants que plantegen recursos interessants alhora de crear una història. La majoria d'elles s'interessen força per la narració i intenten distribuir els elements de manera que l'espectador sigui capaç de seguir la lectura de l'obra.

­­­­­­:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Marta Burugorri

930 Centímetros

8 playbacks en mi patio de cocinas.

Al revés i a la inversa

Paco Chanivet

Alternativa X

Antoni Hervàs

Més que un club

Gerard Ortín

Budellera